Avui he estat a molts llocs i he rumiat dir-vos moltes coses i parlar-vos dels llibres que he comprat al mercat de Sant Antoni, del meu amic el poeta Jaume Pomar que presenta llibres aquest mes, de la presentació de l'Antologia de la poesia portuguesa que faré a l'Ateneu el dia de sant Carles—el dia 4— de l'endemà que presentaré també a l'Ateneu una conferència sobre Braille i que em servirà per parlar del formidable personatge i home que fou Roc Boronat... Estic cansat i em costaria molt fer-ho avui. Sento que a la cantimplora ja no hi queda ni un regalim d'aigua. Us ofereixo la meva versió d'un poeta francès "menor" o poc conegut i que a mi m'agrada molt. Si aneu a la web de Com ràdio al programa entrevista que em va dedicar fa un parell de mesos, un diumenge, l'amic Enric Cusí em podreu escoltar dir-lo en francès. Ep ! Si teniu temps...
Però els ocells...
Però els ocells volaven alt aquell capvespre
mentre xisclaven contra el vent i l’ombra fosca.
Potser cantaven, orgullosos de les runes,
la inexorable rigidesa del futur !
La por s’infiltrava en les plantes i les bèsties,
les angoixes poblaven l’aire dels voltants
però els ocells llavors cantaven més que mai
sense adonar-se com la llum es doblegava.
Un dol negríssim escanyava la maresme,
el gel de la vesprada cremava els joncs més tendres
i tot moria, amb quin secret ! I aquest dolor
s’ajeia sobre el mar tan pla. Però els ocells...
Vincent Muselli (1879-1956) Poèmes, versió de Sergi Jover 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada