castellanades

És ben curiosa la incapacitat d'alguns pobles, de la gent d'alguns pobles, en pronunciar correctament, el més correctament possible, paraules i noms que els són aliens. Ahir mentre feia el dinar, escoltava el relat de l'assassinat o accident mortal de l'esquiador americà Spider Sabich en mans de la seva dona la francesa Claudine Longet que havia estat casada amb el cantant Andy Williams i amb el qui va gravar uns quants discos ensucrats... Durant el programa i mentre feia la beixamel locutors, locutores, dobladors i dobladores van pronunciar el nom de la bellíssima ballerina nua amb l'accent tònic a la primera a. Per quins set sous accentuaven Claudine a la primera a si tothom sap—i si no ho saben poden preguntar-ho— que el nom de Claudina porta l'accent tònic a la i. Fins i tot en castellà. És clar recordava els temps de la redacció i aprovació de la constitució espanyola i de com ens vam afartar d'escoltar parlar als castellans de la primera de televisió espanyola a Prado del Rey i als diferents diputats de les corts del senyor Solé Turà. Ens hauríem d'haver adonat que alló no anava bé ni pel bon camí. Estava gratinant la col i flor quan vaig recordar el meu bon amic desaparegut el doctor, poeta i erudit Josep Romeu que, etimològicament, em deia: "Els castellans són uns animals ! Tan clarament que es veu que Sardenya ve de sardina com Sardaigne, com Sardinia com... els animals en diuen Cerdeña com si vingués de cerdo...". Incapacitat ? Mesnysteniment i menyspreu ? Per què els costa tant aplicar-se el seu bellíssim "Allí donde fueres haz lo que vieres" ? Per què de la seva llengua en diuen Castellano i no saben dir la ll quan dien Sabadell ?

Aquests dies un diputat d'ERC ha sortit als diaris perquè ha gastat mil eurons en una traducció simultània al parlament de Catalunya davant d'uns parlamentaris sudamericans. El senyor Ferran i altres ho troben inconcebible. No els sembla bé que uns senyors estarngers marxin de casa nostra sabent que aquí parlem una altra llengua ? I jo pregunto: per què la carrega de l'esforç sempre ha de caure sempre de la mateixa banda ? Apendre i comprendre demanen sempre un esforç i una dedicació. Hi ha gent que vol viure sense fer-ne cap ni un per a res.