Perdre l'escriure
Fa una estona s'ha penjat l'ordinador
i he perdut un tros de vers en la foscor.
Ara pago la imprudència de la fúria,
la certesa omnipotent del meu orgull.
I regiro atabalat per la memòria,
els fitxers recuperats i les carpetes
i desxifro codis pèrfids i recòndits...
El poema ben escrit és introbable.
Quina llàstima haver perdut així, de sobte,
l'equilibri musical dels nou accents,
l'harmonia del sentit i de la mètrica.
La nostàlgia del tercet em certifica
que el passat sempre és millor que el present breu
i que això ens distingeix d'altres mamífers.
[...] que escribir un puñado de buenos poemas es lo único que de veras importa en la vida, ciertamente me sigue pareciendo maravilloso, aunque sea una convicción que a partir de cierta edad, y salvo admirables excepciones, sólo se puede mantener a fuerza de hacerse, con demasiadas frecuencia, el tonto.
Nota preliminar, Jaime Gil de Biedma, AL PIE DE LA LETRA,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada