mena d'homes i...

Avui diumenge, fa quatre hores, he anat a l'enterrament al tanatori de l'Hospitalet del pare de l'Enric. Mai no el vaig conèixer. El seu nét i el seu fill ens en diuen unes paraules. El més jove llegeix uns textos de l'àvi. Molt emocionant i bonic, força gent. Bona gent. Em dol no haver-lo conegut i no haver-hi parlat mai. Home i patriota, patriota i home. Tot d'una peça. Els musics toquen Dolça Catalunya. A mi se'm humitegen els ulls. Els que em coneixeu ja sabeu que sóc una mica peladilla. L'Obama també de tant en tant. I ? Si prenc com a exemple el què he vist avui, què diran d'aqui vint-i-dos anys de mi els meus fills i els meus nets en el meu enterrament ? M'acompanyaran tants amics, tants germans ? No cal dramatitzar ni exagerar però en diumenges com aquest cal pensar-hi. I és clar: tots diran segons jo faci. Ja vaig descobrir amb qui m'ajuda que em cal aplicar sempre i davant qualsevol dubte i disjuntiva la intel·ligència de la bondat. Aquest migdia he fet pel meu pare que té deu anys més que el que avui hem enterrat —em queden doncs trenta-dos anys de vida ? No ho crec...— un plat de macarrons amb tomàquet i aufàbrega fresca gratinats amb Emmental, botifarres de vedella amb rovellons i un pastis de gerds cobert amb crema catalana una mica líquida. Havent dinat llegeixo el diari. Paco Frutos deixa la secretaria general del PC. Sempre m'ha semblat una mala persona. S'ha dedicat a dividir i a desunir a tots i a tothom i sempre. Enemic professional. Després del Vè congrès del PSUC ell va ser-ne el secretari general i encara va aconseguir una escalfada més, una bullida més a veure si encara s'en podia evaporar i destilar algú més perquè el residu que encara quedava fos encara més pur i concentrat. Un talibà a la recerca de pureses. Ho hauria de dir en singular; en plural, només que siguin dos, ja hi ha massa gent. Caïm i Abel. Personatge perillós en Paco, gent perillosa. Estalinista.

Paganini va escriure un concert per a violí d'una sola corda. Però no preferiu un concert de Mozart o de Haydin amb tota la orquestra ? Ni que només poguem tocar el triangle. Des d'ahir ressona en el meu cap "Amb l'ajuda dels amics". Cantada pel Joe Cocker i el concert per a trompeta i orquestra en mi bèmol major de Joseph Haydin interpretat per Wynton Marsalis Les possareu germans, si us plau, aquell dia ?

Per acabar el dia, dins de la petita xarxa de "la cançó del diumenge, en Daniel Sesé em fa arribar aquesta petita meravella de cançó que dignificaria qualsevol país del món. Busqueu la cançó i escolteu-la. A la xarxa hi és cantada per la M del Mar Bonet. A TV3 no.

Quin vent més boig !

Epitalami

L'aucell dins lo boscatge canta i més canta, però es veu tot sol;

i per cercar qui comprenga son llenguatge

i amb qui puga niar dins lo ramatge,
sedent d'amor i ditxa emprèn el vol.

L'ametler de la prada
crida la parra que per ell s'enfil,
perquè amb raïms dolços carregada
li vestesca de pàmpol sa brancada
i jugueteig amb ells l'aire gentil.

Surt tendra i agradosa
del cor la cançoneta tota mel,
i cerca l'eco de la vall frescosa,
perquè la torn dir amb veu misteriosa
i l'enseny a les fonts i aucells del cel.

Aucell amb dolça aimia
ametler amb la parra pel brancam,
cançó agradosa amb l'eco que volia...
amic, açò sou vos en aquest dia,
que heu sigueu per a sempre a Déu li clam.

Antoni Maria Alcover cantat per Joan Bibiloni