minarets i independència

Sempre penso i rumio què contar-vos però, és clar, la realitat arriba tan tofuda—no fotuda que també !—vull dir atapeïda i espessa que els temes s'encavalquen innombrables. Aviat referèndums privats sobre la possible independència de Catalunya. A alguns, jo entre ells, no ens fa por anar a votar i perdre. A d'altres els fa por anar a votar i prefereixen quedar-se amb un convenciment subjectiu sense contrastar.

El darrer cantó—estat i república independent confederada de Suïssa, el vint-i-sisè— va ser el cantó del Jura. Entre la primera votació el 1959 i la independència del cantó de Berna el 1979, desprès de 800 anys de viure en el mateix estat, passen vint anys. I ? Ara els suïssos han votat que no volen minarets en el seu paisatge amb un percentage superior al dels partits de dreta i extrema dreta racista que impulsaven el referèndum. Vaques, rellotges de cucut sí, minarets, no. Sens dubte es tracta d'un cas de puresa i de por a perdre les arrels, els referents, la pròpia imatge de cada dia. El govern n'haurà de fer cas i introduir un primer article discriminatori a la la Constitució. El primer que ferà referència a la religió. Ells que creien que amb les guerres de religió començades fa més de quatre segles entre catòlics i protestants ja havien solucionat el problema. Quants cognoms, quants pobles helvètics tenen el seu origen en la nit de la Saint Berthèlemy ! De vegades ens quedem en l'anecdota: en el vel, en el minaret—els quatre que es mantindran a la Confederació, per cert, força lletjos i repetitius— però la noia que va a l'escola vol dur el vel tapant-li els cabell, va a piscina amb les altres nois i noies, fa gimnàs amb ells, podrà sortir a ballar amb ells quan tingui 16 o 17 anys, podrà triar de qui s'enamora, amb qui vol percaçar el plaer en algun tendre assaig o estarà forçada a acatar la llei del patriarca, a deixar-se arrancar el clìtoris, casar-se amb qui li han triat i viure sota un minaret invisible que creix, clama i condemna en altres paisatges a casa nostra ? Aixó és el que m'agradaria saber. I en parlem poc encara.