Encara a Barcelona, costa d'abandonar el paradís de l'aire condicionat per les multituds estrangeres i les incomoditats d'un poblet de pedra de Girona, amb un somriure de satisfacció. Acabo de llegir "Manuscrits del bé i del mal" que duu per subtítol Arxius vigatans (Segles XIV-XVII) i que va escriure i publicar el 1993 Lluís Orriols I Monset a la col·lecció Cami ral de l'editor Rafael Dalmau de Barcelona. El ja finat Orriols es va entretenir a furgar i rescatar dels arxius vigatans les denúncies i queixes dels seus avantpassats. En ells es mostra i es demostra que no hi ha res de nou sota el sol i que els humans sempre hem estat molt humans. Massa. El llibre és un fresc que com el Decameró ens ensenya homes cruels i concupiscents, també pietosos i dones santes i pecadores, pestes i guerres, avars i generosos... tot plegat amb un català d'una gran riquesa però eficaç i de bon llegir, sense inútils guarniments i ple d'humor salaç. El primer document és de l'any 1374 en el que Joana d'Aragó, filla del Cerimoniós instal·la la seva cort a Vic i l'últim del 1699, en el qu ens parla de l'organista de Moià, en Josep Fàbrega, de mans massa àgils i tocadores...
Que bonic trobar la màquina del temps que és el llibre. Que agradable conversar amb un home que no vaig conèixer però amb qui trobo tants punts en comú. Ell també sabia on són Les Olletes ! El mateix editor li va publicar un llibres sobre les bruixes trobades als arxius... Com en aquest llibres la condició històrica de la dona suposo que hi serà també cruelment i clarament explicada.
Estic corregint els darrers detalls de les galerades del meu Vestigis. Poemes i dibuixos que presentaré a partir de Tot Sants. Com dic al meu epitafi "Encara un llibre per llegir...". La felicitat més absoluta—en el paradís de l'aire condicionat—.
