Alma Minha Gentil

Avui a l'Ateneu presentació de l'Antologia General de la Poesia Portuguesa un llibre tantàstic de 1226 pàgines que abasta des de Sancho I el Hermoso, mort en 1211, fins a Pedro Mexia nascut el1972. Ja tantes coses per dir que no sé be bé què diré. El més oportú és dir que no sé res de la poesia portuguesa. O ben poca cosa. Seran amb nosaltres tres poetes i ciutadans molt importants: Manuel Alegre, Ana Luisa Amaral i Vasco Graça Moura. Desenterro de la meva biblioteca el volum número 10 de l'Oreig de la Rosa del Vents, Lírics portugesos, Teixeira de Pascoes traduit per Alfons Maseres i editat per Josep Janés i Olivé el 1938; a la primera pàgina i esborrat gratant amb un drap mullat encara un rastre de tinta de tampó: "ont" que volia dir "biblioteca del front". Què podia passar si els nacionals et "descobrien" aquest petit volumet color d'oliva ? Tot o res. La nostra passió lusitana és intermitent. Penso en Gaziel i en Maragall. En Manuel Alegre és fundador del Parit Socialista portuguès i avui en Pasqual Maragall també fa un acte al carrer de la Canuda. Ben segur que s'han de saludar. En Ferran Mascarell arriba de Bogotà. Podrà dir alguna cosa si arriba a temps ? Suposo que fa escala a Madrid. Tant que ens podríem ajudar i servir però la "meseta" separadora no ens ajuda. Ai la confederació dels pobles ibèrics ! Alma minha gentil, que te partiste... En la mateixa col·lecció editada durant la guerra civil, Camôes, és clar. Demà commemoració de Braille i, sens dubte em caldrà fer-ho, exaltació de Roc Boronat, un home bo, lliure i pietós. Recordeu què deia Stefan Zweig de la pietat ? És un dels llibres que em vaig comprar al mercat de sant Antoni el diumenge en la segona edició del 1947. Demà us ho explico.