Coses que m'irriten

Un dia hauré de fer una llista de les coses que m'irriten. Petites i grans. Aquest cap de setmana me'n ha passat una que, finalment, m'ha fet riure força. I he rigut irritat. Insisteixo: per què la gent respon al que no li preguntes i, en canvi, no contesta el que li demanes ? Tothom s'ha de comportar com els polítics ? M'explico. Rebo fa uns dies el nou llibre d'una poetessa coneguda. Està ben editat i entre el divuit llibres publicats hi trobo amics i amigues, coneguts i saludats... En un atac d'optimisme arrauxat—encara en tinc alguna febrada—divendres escric a la directora de la col·lecció preguntant-li si vol llegir el meu Gobi i la meva traducció de... d'un poeta francès. Li adjunto el poema de Pèrgam com a tast... Em respon el mateix diumenge i em diu que ja té programada i plena la col·lecció fins el 2014. Conclusions: la senyora no sap llegir i no li agrada llegir poesia. Li he respost que en tan allunyada data ja tornarem a escriure'ns. Ho faré si encara sóc viu ! Però si no em llegeix abans no li deixaré publicar cap llibre meu !