primum vivere deinde...

Perdoneu amics i amigues el meu silenci. Sóc un home de idees i qui les té s'obliga, massa sovint, a executar-les. És terrible quan la tasca més dura és evitar o lluitar contra els qui no entenen el que vols fer i, brètols, et consideren enemic tot alló que no comprenen. Una de les grans virtuts que el president Bohigas té i ha portat a l'Ateneu Barcelonès és el deixar fer. L'admirada Pilar Vélez, directora del Museu Marès, m'afirmava ja fa temps que és el millor cap que mai no ha tingut. Un dia d'aquest aniré a veure-la per enseenyar-li medalles fetes pel meu pare que durant quinze o vint anys va representar a Suïssa a nivell internacional i que aquí, inexistent ja en el seus increïbles 91 anys, ningú sap o recorda qui és. L'escultor Josep Maria Subirachs potser sí. El meu pre li va retocar o refer el retrat de Juan Antonio Samaranch en una medalla per fer-lo reconeixible... Ja noteu que he tornat a escapoilir-me de l'escomesa de la meva primera intenció: "primum vivere" ! Sí, jo que sóc—em sembla un poeta de l'experiència (jo en diria de la mirada)—m'he deixat emportar per l'acció que en aquest cas duu per títol Utopies quotidianes. Hem fet la primera sessió i ja tenim plena la segona que farem a Innova sota el títol de "La responsabilitat acumulada". L'expert serà en Joan Roma, el meu particular "maître à penser". Haig de fer un resum de la primera sessió i prepara-me la segona. Aquest any serà un any d'acció. haig de publicar alguns dels llibres de poemes que tinc escrits. Vestigis està ja quasi preparat. N'haig d'escriure de nous—avui he acabat el sisè de l'any— i, potser si encara goso, escriure la meva primera nove·la. Ja en tinc el títol—DÍODES EMISSORS DE LLUM— i l'esquema, vul dir l'estructura. Si me'n surto ha de tenir la virtut de parlar de la meva generació des de la talaia dels meus 60 anys. Hi haurà telèfons mòbils, sms, Internet amb Google i Faceboks... com parlaré de tots nosaltres correré el perill d'acabar essent odiat per tothom. Com Carmen Laforet quan va publicar la seva "Nada". Perills de la literatura de la mirada.