Divina disjuntiva
Els déus, si son mortals, també s’acaben,
llavors en el declivi de les obres
se’ls mostren dos camins per escollir:
refer els antics miracles o inventar-ne.
Si escullen repetir velles facècies
les mans retroben llocs ja coneguts
i el cap –el pensament– es perd en somnis,
insípides rialles i badalls.
Ben al contrari, si assagen nous prodigis,
els dits –aquells de fer miracles que ara dèiem–,
menys destres i allunyats de la volença,
no atenyen ni la traça ni l’esclat.
En el primer supòsit els déus s’enfastiguegen
i detesten la plebs que els glorifica.
En el segon, el poble s’avorreix
i, a poc a poc, s’allunya de la fe.
______________________________________
Després d’un concert de Wayne Shorter el 24 de juliol de 2004
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada