Encara

Encara, encara ! Quants enrenous. Quins mals de panxa. He acabat les dues biografies de Zweig. Uf ! Aixó mereixerà una entrada especial. Avui—perquè no penseu que m'he mort d'indigestions de tota mena—el primer poema de l'any. Acabat d'acabar. Tot continua igual. Sempre tan semblants a nosaltres mateixos. L'edat m'està convertint en un poeta sentenciós...

Després

Només enyoro encara la llum d’aquella tarda,

quan a tres quarts i mig, marxaves apressada

per retrobar el teu món que creies més real.

Un sotragueig de vies batia la mesura

i túnels laberíntics guiaven el meu pas.

Em rento els ulls per viure si enyoro l’or del prèssec,

el món d’ahir que marxa, la posta moribunda.

Futurs sense control esborren gestos d’aigua.