Ressentiments

Les coses—desitjos i projectes—no s'acompleixen gairebé mai en la seva totalitat tal i com els hem somiat. Gairebé mai ? Els que hem de fer amb els altres: amor, projectes polítics i socials... Mai. Sempre queden a mig camí i apareixen i viuen, als nostres ulls, desfigurats, incomplets, esvaïts. No del tot nostres. Els estrictament personals i individuals: la poesia, l'art, la literatura, l'afició predilecta del cineasta jueu de Manhattan... Tampoc. La ment amb el cor volen i el cos i les entranyes governen. Què hem de fer doncs ? Viure d'esbossos, de trossos, de quasis... Sí, així hem de viure, incomplets i plens de projectes sencers que no seran del tot ben reeixits i que haurem de transigir—ara en diuen trasaccionar— amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Ah ! I el ressentiment ? Només els més brètols el conserven quan prefereixen quedar-se a terra plorant, estesos i derrotats, en comptes d'aixecar-se per continuar amb el pla B. Sempre s'ha de tenir un pla B cap a la improbable felicitat.