CANÇÓ DE LES ESCOMBRADORES DEL PALAU
Si a trenc de dia no hi passésim escombrada,
el gran palau en fóra avergonyit.
Cada cop netegem els afronts d’una nit
perquè no se’n planyi l’albada.
De rastres de follia fem batuda;
i ens vengem de la nostra servitud
averanys de la ploma alacaiguda,
les flors marcides i el cristall romput.
Encara en queden vuit versos del meravellós poema que Josep Carner va escriure a Llegendari i que ahir flotava en la meva visita al parlament. El podeu acabar de llegir a la pàgina 325 en la Poesia de Josep Carner, revisada i establerta per Jaume Coll i editada a les Edicions dels Quaderns Crema l'octubre de l'any olímpic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada