Lladres

Reunió al parlament de Catalunya a les nou tocades. Pau. Només les dones de fer feines parlen castellà. Admiro un Tàpies—7 de novembre— i un Miró extraordinari. Riem amb en Toni en veure a El Periòdico l'Alicia Sanchez Camacho a la revista Woman. No té cap amiga o cap amic que l'estimi ? Surto reconfortat per la feina que ens partim i repartim alguns que volem un món millor i més just. Més. En sortir passejo entre bustos i estàtues pel parc de la Ciutadella. A la capella militar vaig combregar per última vegada. Absurda provocació. Cel londinenc i ventós. Entro a l'estació de França amb un pessic al cor... No no fa pudor de zotal i ja no és negre i bruta com era fa... quaranta-quatre anys ! És clar que no ! Els trens ara són moderns i clars. L'Hispania express, Barcelona-Lübeck, només circula encara pel meu cor. Torno a creuar el carrrer i agafo el 14. La cara d'en Millet a la primera pàgina. Ganyota o somriure ? Dina al Taita amb la seva dona i el seu còmplice. Passeja pel seu barri. Provocació ? Què li deu fer vergonya a aquest home ? Un home jove que acaba de pujar al bus prop de la plaça Reial s'asseu al meu costat de gairell amb una natja i una cama fora del seient. Baixa prop de l'Ateneu. Quan ja som a la plaça Catalunya me'n adono que m'acaba de fotre el mòbil. Prop del mercat del Ninot baixo. Gran sentiment de desemparança i soledat. Al cap d'una estona de caminar agafo un taxi i em refugio a casa.