Llibres i vida

M'empastillo em drogo, dormo somio i llegeixo. Avui he sortit a veure l'estiu amb les cames que em feien figa... Bé. Els llibres formen parta de la vida ? Sí, és clar. Com l'afecten ? Vull dir com toquen l'humor i els humors. Ens toquen segons el nostre caràcter ja conformat i fet o encara el poleixen i el gasten i el ratllen i... Aquest dies Memoires intimes de Georges Simenon. Uf ! Quina patada al ventre i a l'esperit. Encara me'n falta un vint per cent... Sempre he estat un gran lector de Simenon però ara és diferent. Parla d'ell als seus fills. Tres nois i la suicidada filla Marie-Jo... En Xavier Pla amb qui coincideixo en la devoció cap a l'escriptor belga em deia que aquest no era un gran llibre seu... N'hauré de parlar amb ell. Sens dubte. L'humà hi és descrit amb tot detall de manera magistral. Simenon és un gran "raconteur"em concediu la traducció "explicador" ?— I mai no fa literatura "dans le mauvais sens". Ni literariament ni humanament mai no està encantat d'haver-se conegut. Sempre podem polir-nos encara una mica i aprendre alguna cosa, vigilants... Aquest dies de manifestació una bona germaneta em baixa desde París la biografia de Simenon escrita per Pierre Assouline que és tres anys més jove que jo. A veure com, vist de fora i des de França, és veu l'immens escriptor. Per a mi és el Balzac del segle XX i que consti que els seus Maigret són minoria a la seva obra feta de més de dues centes peces.