Un amic de la més tendra joventut gracienca m'escriu i em fa preguntes. Jo li contesto:
Ben segur que tens raó. Quins polítics ens dirigiran la independència de Catalunya ? Quins ens hi portaran ? Els mateixos que ara ens governen ? Els que nosaltres votem ? Els que nosaltes no votem ? La llei que diu que cada poble té els dirigents que es mereix cou i massa sovint ens sembla injusta... Però recorda que Franco va morir al llit. Amb una gran part de la burgesia catalana que venia de la Lliga a Sevilla, amb Queipo de LLano i el Tercio Nuestra Señora de Montserrat...
Hi ha una novel·la francesa, de les que he perdut, del que també se'n va fer una pel·lícula, en alemany, que es diu La mort es el meu ofici —La mort est mon métier, Robert Merle, 1952— Das Todt ist meine Arbeit—que no és sinó la biografia justificada d'un "pobre" fuster que acaba essent un assasí de la SS. Vivim rodejats de "futurs" assasins a qui només cal modificar la circumstancies perquè puguin "realitzar-se" ? Pensa en la Fai i l'Arrabassada... De la mateixa manera penso que estem envoltats de futurs polítics honestos i treballadors i no enlluernats per la moqueta, els diners, els Audis oficials, els palaus, els culs d'home i de dona... El que en diuen l'eròtica del poder.
En unes converses que estem fent sota el títol d'Utopies quotidianes el més d'octubre, el dia 25, en fem una que duu per títol Seguidisme i lideratge. Els que ens manen i els que segueixen i que volen seguir manats pels mateixos i de la mateixa manera. En les democràcies modernes un 40 % pensa A, l'altre 40 % pensa B i la resta— que no sap ni respon i és d'opinió flotant i ignorant—és qui acaba decidint... Aquesta és una opinió massa pessimista però també hi hem de reflexionar...
Ara però ha arribat el moment de sobrepassar les lleis i els polítics que les fan i les impulsen i les "imposen ". Ara que Polònia—el programa de TV3— té més sentit comú polític que no pas les declaracions institucionals és un d'aquests moments que podem convertir en clarificadors. Com la clara d'ou que s'utilitza per purificar el vi.
Mira't si us plau www.manifest12abril.cat que és d'una pura ingenuitat... però no era d'ingènua la gent que va cremar Santa Maria del Mar i d'altres ? No es pensaven que cambiaven moltes coses ? I no et creguis, ja em coneixes, que jo predico tan extremes ingeniutats. Menja capellans teòric només. Apostata pràctic però.
Jo, és clar, l'he signat. Ja te n'explicaré alguna interioritats sucoses...
La victòria és sempre dels tossuts i ara no ens toca cap altra cosa. Dir no a les dubtoses ambigüitats assenyades. Com feia en raimon ja fa molts anys. Als arrivistes que ens volen ser enganyats... Ja veus que aquesta frase no vol dir res però en Miret del Palau de la Música és un sonat o una manera de fer i de concebre els "negocis" ? Pensa que el seu pare, Millet Maristany, patriota català, era del que estava a Sevilla abans citada. El estafador sempre compte amb la gasiveria de l'estafat. Tossuts i clarividents, i amb un somriure als llavis no hem de fer ni ser res més. Ja comencem a tenir-ne l'edat. Oi Manel ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada