Encara plou. La primavera lluita contra l'hivern. I el cos en paga les conseqüencies i fa que la mirada sigui més acerada, més clara i objectiva... I veiem que tot és fastigós "pour ainsi dire". Continuo amb Zweig. Ara Erasme de Rotterdam, i el simultanejo amb l'Elogi de la follia. Quan torni a Basilea, a més de tornar a admirar els Holbein, aniré a la tomba d'Erasme. Com feia Miquel Batllori. I pensaré en els dos. I la meva silenciosa pregaria atea serà un renec. El mes de març és ben dificil. Avui Sant Medir i plou. Els nens colliran carmels mullats. I les nenes. Ah ! la meva infància i la plaça Trilla a casa els Passarells. Ahir em van sortir i crèixer ales però durant el dia es van anar pansint i replegant. Al vespre només en quedava cendra de les plumes i no vaig anar—malgrat la montillana invitació a la inaguració de l'any Maragall. Guerra i Carnaval. Constato un cop més—i m'agrada—que sé com fer-les nèixer. I penso en l'esperança. Els T&S tocaven a Lleida. M'hauria agradat poder escoltar-los tocar i cantar—com m'agraden aquestes construccions modals fetes amb verbs tan catalanes !—. Gosar poder ser. I sense por. Fer en comptes de ser. Més acció i menys pesament... Demà dia 4, aniversari del meu primer casament fallit, del premi d'Alcoi amb Ressenya, del meu tercer brot—aquest paralitzant— i aniversari de la mort de Luisa Mercedes Levinson Jové. Com els sioux o d'altres indigenes americans—que triaven el dia de la seva mort—, penso que si passo el cap i els esculls del 4 de març d'aqui vint i pico d'anys, podré arribar fins l'abril... Rodoreda.
Pluja al bosc. El dissabte, com sabeu, vaig ser al Marquet de les Roques. Carinyosa acolllida dels meus poemes. Abans del recitat i al baixar del cotxe que conduia la Lai—snyora de Sesé—, allau de sentors i perfums de pedra, terra i natura xopa. Reals i irreals. La caçadora no hi era.
La poesia és real o irreal ? És pensament o acció? Acció real. Ves per on!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada