justificació

Per què “Somiatges i Plors” ? Primer de tot, és clar, per Mercè Rodoreda,en homenatge a ella i amb tota l’admiració per la seva obra. Els seus “Viatges i Flors” sempre s’escolaran per sota de les meves ratlles; sempre que ho pugui aconseguir, ja que és un bell propòsit, no un atac de vanitat narcisista.

Somiatges.

El somiatge és una paraula que m’ha fet falta a la meva vida per expressar algun estat d’ànim que he necessitat per viure. Fill de tantes terres i tants cels, és feta de somnis i viatges. Podria tenir, en part, una definició semblant al vagareig, al somieig, però la part que aquesta paraula té de somni irrealitzable, de fugida neuròtica, no li escau a somiatge. El meu somiatge és un somni realitzable, i una part d’aquest està feta de projectes, de plans per aconseguir alguna cosa sense fer gens ni mica de trampa. També té a veure amb la’utopia, però el meu somiatge ha de ser sempre realitzable. Una altra cosa és que es pugui aconseguir, que el desig acabi essent realitat. L’amor —alguns amors—, la solidaritat, la fraternitat universal, la llibertat, la independència de Catalunya... Somiatges pels quals caldrà seguir rumiant, viatjant i treballant.

Plors

Diu la dita que qui no plora no mama. Els plors del meu bloc parlaran de les dificultats del meu viatge i tindran clarament un contingut més polític en el sentit més primigeni de la paraula. Parlarà de la Diagonal i de les malvestats que el nostre ajuntament democràtic està fent a Barcelona. –al cos de carn i ossos de Barcelona en general i del carrer Urgell en particular–.; del tacticisme estèril de tots els nostres representants, que sembla que només lluiten per la trona.; Per de les sobredosis de moqueta i d’automòbil oficial d’alguns.; dels que, com els gats, cauen sempre drets, tenen més de set vides i, contra Newton, sempre cauen amunt; del colonialisme anglès i americà que inunda la nostra televisió i la nostra ràdio i que fa que, de vegades, em senti com un sioux a la seva reserva; del Telenotícies de TV3, que fa publicitat, matí, migdia i vespre del darrer disc de la Madonna i la nostra Mònica Terribes, que n`és la directora, ho considera un fet normal... Hi ha camp per córrer i molt a plorar.