Lectures d'agost

Encara a Barcelona, costa d'abandonar el paradís de l'aire condicionat per les multituds estrangeres i les incomoditats d'un poblet de pedra de Girona, amb un somriure de satisfacció. Acabo de llegir "Manuscrits del bé i del mal" que duu per subtítol Arxius vigatans (Segles XIV-XVII) i que va escriure i publicar el 1993 Lluís Orriols I Monset a la col·lecció Cami ral de l'editor Rafael Dalmau de Barcelona. El ja finat Orriols es va entretenir a furgar i rescatar dels arxius vigatans les denúncies i queixes dels seus avantpassats. En ells es mostra i es demostra que no hi ha res de nou sota el sol i que els humans sempre hem estat molt humans. Massa. El llibre és un fresc que com el Decameró ens ensenya homes cruels i concupiscents, també pietosos i dones santes i pecadores, pestes i guerres, avars i generosos... tot plegat amb un català d'una gran riquesa però eficaç i de bon llegir, sense inútils guarniments i ple d'humor salaç. El primer document és de l'any 1374 en el que Joana d'Aragó, filla del Cerimoniós instal·la la seva cort a Vic i l'últim del 1699, en el qu ens parla de l'organista de Moià, en Josep Fàbrega, de mans massa àgils i tocadores...

Que bonic trobar la màquina del temps que és el llibre. Que agradable conversar amb un home que no vaig conèixer però amb qui trobo tants punts en comú. Ell també sabia on són Les Olletes ! El mateix editor li va publicar un llibres sobre les bruixes trobades als arxius... Com en aquest llibres la condició històrica de la dona suposo que hi serà també cruelment i clarament explicada.

Estic corregint els darrers detalls de les galerades del meu Vestigis. Poemes i dibuixos que presentaré a partir de Tot Sants. Com dic al meu epitafi "Encara un llibre per llegir...". La felicitat més absoluta—en el paradís de l'aire condicionat—.

canvi d'embut

Han fet cada dia més estret el tub d'escolament i jo ja no hi passo. Avui ja no he comprat El Periódico en català. Quedo a l'espera del nou diari Ara i, per ara amb l'Avui ja faig. Avui amb l'entrevista amb el conseller Castells. Coincidència en la data ? Ben segur que no. El seu "Vergonya diputats vergonya ! " és del tot admirable. S'acosten temps curiosos i divertits... Gràcies senyor Castells.

Massa sovint em miro el programa nocturn de Intereconomia. Cal saber què pensen els nostres enemics. I qui són. Hi ha caspa, reaccionaris de tota mena, ressentits, oportunistes, gent de dretes, traficants d'armes... i Pablo Catellanos que ara —que ja se li han afluixat del tot les poques les neurones— aboca per la boca tot el que el seu terrós cervell li mana. Quins mecanismes de control té o tenia el PSOE per permetre que un ment tan primaria i privilegiada arribés a figurar a la seva dirrecció ? S'han modificat aquests mecanismes o continuen essent els mateixos ? El PSC no és o era una altra cosa ?

Afirmació

Visca Kosovo lliure i independent ! Paral·lelismes interessats ? Sí, ho són tan els meus com ho són els vostres...

Llibres i vida

M'empastillo em drogo, dormo somio i llegeixo. Avui he sortit a veure l'estiu amb les cames que em feien figa... Bé. Els llibres formen parta de la vida ? Sí, és clar. Com l'afecten ? Vull dir com toquen l'humor i els humors. Ens toquen segons el nostre caràcter ja conformat i fet o encara el poleixen i el gasten i el ratllen i... Aquest dies Memoires intimes de Georges Simenon. Uf ! Quina patada al ventre i a l'esperit. Encara me'n falta un vint per cent... Sempre he estat un gran lector de Simenon però ara és diferent. Parla d'ell als seus fills. Tres nois i la suicidada filla Marie-Jo... En Xavier Pla amb qui coincideixo en la devoció cap a l'escriptor belga em deia que aquest no era un gran llibre seu... N'hauré de parlar amb ell. Sens dubte. L'humà hi és descrit amb tot detall de manera magistral. Simenon és un gran "raconteur"em concediu la traducció "explicador" ?— I mai no fa literatura "dans le mauvais sens". Ni literariament ni humanament mai no està encantat d'haver-se conegut. Sempre podem polir-nos encara una mica i aprendre alguna cosa, vigilants... Aquest dies de manifestació una bona germaneta em baixa desde París la biografia de Simenon escrita per Pierre Assouline que és tres anys més jove que jo. A veure com, vist de fora i des de França, és veu l'immens escriptor. Per a mi és el Balzac del segle XX i que consti que els seus Maigret són minoria a la seva obra feta de més de dues centes peces.

Tip de l'encostipat estiuenc

Ja noteu amics com es reconstrueix la realitat. Heu vist les noticies d'Intereconomia del dissabte 10 de juliol ? Són penjades al Facebook. Per què la TV3 no les passa ? Ho faran potser en els programes d'humor. Banalitza que alguna cosa queda... Hi ha forces ocultes que treballen però. Estic convençut que aixó és així. El president Montilla el treballen les aigues subterranies i el duen cap a on ell mai no s'ahuria imaginat. A la Rioja, a Murcia, a Andalusia i fins i tot a València és la persona que imprimeix i marca caràcter al càrrec de president de l'autonomia. A Catalunya no; és a l'inrevés. Montilla té a sobre el pes de Macià, de Companys, de Tarradelles de Pujol, de Maragall... La feina dels que som independentistes i patriotes ara és no fer-li fàcil esdevenir traïdor a Catalunya... L'altre dia vaig ser molt feliç xerrant amb els meus venerables savis que van encapçalar el Manifest del 12 d'abril. Molt amb en Joan Solà a qui vaig agrair la seva última classe a la Universitat de Barcelona. Li vaig agrair els seu gran rigor científic barrejat de gran flexibilitat... Així hem de ser amb el nostre patriotisme: realistes en els somiatges i no fer volar coloms i alhora no perdre mai de vista els objectius finals. No hi ha contradicció possible.

Diaris de cada dia

Aixó és una desgràcia. Aixó són els diaris de Barcelona que esdevenen cada dia més ilegibles. Els castellans no els llegeixo. Si tothom fes com jo s'ho haurien de fer mirar amb més deteniment, no ? Repetiré fins el dia que em mori i deixi d'aburrir-vos que a mi encara em sorprèn i corprèn que un dels diaris espanyols de Barcelona fes el 2008 un especial d'homenatge al centenari de Mercè Rodoreda en castellà. Vull dir-vos que aviat deixeré de comprar i llegir El Periódico de Catalunya. Fan pseudo espanyolisme socialista en català—mal escrit—. Quan la risisble i ridícula història de la reforma de la Diagonal van agantar el pal de la vela fins que la opció C va guanyar...Llavors, com són "independents" van carregar contre l'alcalde Hereu i altres de més bona i curta fe... Ara carreguen contra Omnium, els independentistes i treballen per a la desafecció de la desafecció... O és que els castellans i altres messetaris borden massa per telèfon?

Ah ! És lícit ocupar llicencies públiques de televisió en TDT per mentir i insultar 24 hores al dia a Catalunya i als catalans ? La nostra TV3 banalitza, com quasi sempre, i els posa als programes d'humor però jo penso en Bertold Brecht "van venir a cercar els jueus i no vaig dir res..."

Carta a una amic sobre la independència de Catalunya i els polítics catalans

Un amic de la més tendra joventut gracienca m'escriu i em fa preguntes. Jo li contesto:

Estimat Manel:

Ben segur que tens raó. Quins polítics ens dirigiran la independència de Catalunya ? Quins ens hi portaran ? Els mateixos que ara ens governen ? Els que nosaltres votem ? Els que nosaltes no votem ? La llei que diu que cada poble té els dirigents que es mereix cou i massa sovint ens sembla injusta... Però recorda que Franco va morir al llit. Amb una gran part de la burgesia catalana que venia de la Lliga a Sevilla, amb Queipo de LLano i el Tercio Nuestra Señora de Montserrat...

Hi ha una novel·la francesa, de les que he perdut, del que també se'n va fer una pel·lícula, en alemany, que es diu La mort es el meu ofici —La mort est mon métier, Robert Merle, 1952— Das Todt ist meine Arbeit—que no és sinó la biografia justificada d'un "pobre" fuster que acaba essent un assasí de la SS. Vivim rodejats de "futurs" assasins a qui només cal modificar la circumstancies perquè puguin "realitzar-se" ? Pensa en la Fai i l'Arrabassada... De la mateixa manera penso que estem envoltats de futurs polítics honestos i treballadors i no enlluernats per la moqueta, els diners, els Audis oficials, els palaus, els culs d'home i de dona... El que en diuen l'eròtica del poder.

En unes converses que estem fent sota el títol d'Utopies quotidianes el més d'octubre, el dia 25, en fem una que duu per títol Seguidisme i lideratge. Els que ens manen i els que segueixen i que volen seguir manats pels mateixos i de la mateixa manera. En les democràcies modernes un 40 % pensa A, l'altre 40 % pensa B i la resta— que no sap ni respon i és d'opinió flotant i ignorant—és qui acaba decidint... Aquesta és una opinió massa pessimista però també hi hem de reflexionar...

Ara però ha arribat el moment de sobrepassar les lleis i els polítics que les fan i les impulsen i les "imposen ". Ara que Polònia—el programa de TV3— té més sentit comú polític que no pas les declaracions institucionals és un d'aquests moments que podem convertir en clarificadors. Com la clara d'ou que s'utilitza per purificar el vi.

Mira't si us plau www.manifest12abril.cat que és d'una pura ingenuitat... però no era d'ingènua la gent que va cremar Santa Maria del Mar i d'altres ? No es pensaven que cambiaven moltes coses ? I no et creguis, ja em coneixes, que jo predico tan extremes ingeniutats. Menja capellans teòric només. Apostata pràctic però.

Jo, és clar, l'he signat. Ja te n'explicaré alguna interioritats sucoses...

La victòria és sempre dels tossuts i ara no ens toca cap altra cosa. Dir no a les dubtoses ambigüitats assenyades. Com feia en raimon ja fa molts anys. Als arrivistes que ens volen ser enganyats... Ja veus que aquesta frase no vol dir res però en Miret del Palau de la Música és un sonat o una manera de fer i de concebre els "negocis" ? Pensa que el seu pare, Millet Maristany, patriota català, era del que estava a Sevilla abans citada. El estafador sempre compte amb la gasiveria de l'estafat. Tossuts i clarividents, i amb un somriure als llavis no hem de fer ni ser res més. Ja comencem a tenir-ne l'edat. Oi Manel ?